HORAS DE LA SED

*

Cabálgame en las horas de la sed
entre árboles dormidos en la tierra,
comenzando la ruta de regreso.

Sedúceme
con voces de milenios,
entre volcanes
níveos de pasión,
como si fuera
hembra prehistórica.

Inicia con mi útero el Aleph
hacia las cumbres blancas de la risa.

Desgarra
en
mí
lo
incierto
de
la
noche
y
dame
tu
certeza
entre
delirios.

Suéñame
con
las
letras
de
tu

mundo,
sin
sombras
adheridas
al
crepúsculo.

Devórame con dientes de jaguar,
para que el hambre sea diluida.

Abrázame
en los círculos de sal,
a través del vacío
primigenio.

Mátame con tu pulso silencioso
y haz que nuestra historia sea eterna.

*

*

Ana Muela Sopeña

*

*

*****

*

HORES DE LA SET

*

Cavalca’m en les hores de la set

enmig d’arbres dormits en la terra,

començant la ruta de retorn.

*

Sedueix-me

amb veus de mil·lenaris,

entre volcans

nivis de passió,

com si fos

fembra prehistòrica.

*

Inicia amb el meu úter l’Aleph

cap als cimals blancs de la rialla.

*

Esquinça

en

mi

l’incert

de

la

nit

i

dóna’m

la

teua

certesa

entre

deliris.

*

Somia’m

amb

les

lletres

del

teu

món,

sense

ombres

adherides

al

crepuscle.

*

Devora’m amb dents de jaguar,

perquè la fam siga diluïda.

*

Abraça’m

als cercles de sal,

a través del buit

primigeni.

*

Mata’m amb el teu pols silenciós

i fes que la nostra història siga eterna.

*

*

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó