*
Vienes desnudo por la ruta
de los pájaros
y me tomas las manos
en naves de quimera.
Te escucho entre los árboles
mientras el gran misterio nos hechiza.
Se extiende entre los códigos el fuego
de los cuerpos vestales.
Abrazas en tus dedos
el símbolo del cambio,
para retroceder al Paleolítico.
Un mamut sabe de tu reto cazador
y te impone el instante del ritual.
Caníbales sin música
regresan de los montes de la luna.
Pero no suena el hambre.
A través de campanas
se adivina un aroma entre las nubes.
Ana Muela Sopeña
*****
COSSOS VESTALS
Véns nu per la ruta
dels ocells
i em prens les mans
en naus de quimera.
Et sent entre els arbres
mentre el gran misteri ens encisa.
Enmig dels codis s’estén el foc
dels cossos vestals.
Abraces als teus dits
el símbol del canvi,
per a retrocedir al Paleolític.
Un mamut sap del teu repte caçador
i t’imposa l’instant del ritual.
Caníbals sense música
tornen dels monts de la lluna.
Però no sona la fam.
A través de campanes
s’endevina una flaire pels núvols.
Traducción al catalán: Pere Bessó
*****
Su página Web: Pere Bessó
Su blog: Poética compartida
jueves, 30 de julio de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Que pedazo de poema!
A ver cuando aparece una antología tuya en Argentina, Ana, yo me encargaría, desde mi humilde lugar, de recomendarla a todos.
un saludo.
Gracias, Matías. Por el momento sólo he participado en una antología (con otros 38 poetas) aquí, en España.
Ya me gustaría publicar en Argentina.
Un beso grande
Ana
Publicar un comentario