sábado, 27 de agosto de 2011

LA PÁGINA SETENTA

*
A Helena Bonals y Joana Navarro, por su amabilidad, amor por la literatura, inteligencia y amistad

Los pétalos de luz se hacen de agua
mientras un lirio blanco se diluye
en cascadas inmensas,
bajo las lunas de Saturno.

Un sendero de sílabas columpia
la infinita radiancia de la vida
entre árboles inmóviles con búhos que contemplan
las nubes de la historia y de los sueños.

En montañas de infancia
las rocas se hacen cómplices del verbo
que sabe cabalgar entre los bosques
y ríos consagrados de azurita.

Calíope os regala
la página setenta
y el código encriptado
que viene de otros siglos y visiones.


Ana Muela Sopeña

6 comentarios:

Helena Bonals dijo...

Ana:
Si el tradueixen al català potser te'l comento, però és un poema difícil i amb moltes referències!

Ana Muela Sopeña dijo...

Gràcies, Helena:

Esperaré a veure què diu Pere.
Un plaure que t'haja agradat.

Una abraçada
Ana

Joana dijo...

El poder y la força d'atracció de la paraula és tan gran que ens permet recrear i crear ralitats i mons paral·ls. Fins i tot poem convertir les roques de la muntanya en pedres precioses i retornar a altres èpoques i temps. Realitat i imaginació es confonen sota l'nflux del astres i tot cobra una màgia especial.

gràcies Ana per aquest magnífic poema que ens regales. Ets una capseta de sorpreses.

Jo no tinc cap problema en fer la traducció, però el mestre és el mestre.

Abraçades a les dues

Ana Muela Sopeña dijo...

Hola Joana:

És una alegria saber que el poema t'ha agradat. Els astres sempre ens ajuden i ens inspiren.

Una abraçada
Ana

Julio Díaz-Escamilla dijo...

El poema, hermoso. Y aunque no entiendo Catalán, asumo que Helena Bonals y Joana Navarro agradecerán el sentido detalle.
Un abrazo.

Ana Muela Sopeña dijo...

Sí, agradecen y proponen una traducción.

Me encanta verte por aquí
Un abrazo
Ana