SÍLABAS DE FUEGO

*
A Fernando Sabido, gran poeta y amigo

Aire de embrujo entre los bosques,
en espejismos
de la noche sonámbula.

Quimeras en las sílabas de fuego,
donde rompen las olas en crepúsculos.

Presentimientos,
en las tardes amadas,
entre árboles
que revelan raíces en el agua.

Tierra dormida
sobre los diccionarios de la sangre,
con mujeres sin máscaras de lluvia.


Ana Muela Sopeña


*****

SÍL·LABES DE FOC

A Fernando Sabido, gran poeta i amic

Aire d’encís als boscos,
en miralls
de la nit sonàmbula.

Quimeres a les síl·labes de foc,
on trenquen les ones en crepuscles.

Pressentiments,
en les vesprades estimades,
enmig dels arbres
que revelen arrels a l’aigua.

Terra dormida
damunt dels diccionaris de la sang,
amb dones sense caretes de pluja.


Traducció de l’original al català, Pere Bessó